El tren de la vida avança massa ràpidament i, de tant en tant, m'agradaria poder aturar-me de nou en aquella estació que es deixa enrere... Trobava a faltar aquestes converses humanístiques: les de llibres, filosofies, pel.lícules, percepcions... lluny de la rigidesa i la precisió de les ciències... i de "l'anar existint" de molts...
¿Saps? Pot semblar agosarat escriure això perquè, més que res, fa dues setmanes no sabia ni que existies però volia dir-te... encantada de coneixe't! Pujes al tren de l'amistat? ;)
Ruby.
P.D- Foto tren Barcelona- Madrid...
3 comentarios:
Tendrìas que poner la traducciòn. Abrazos.
La vida me dio la oportunidad de conocer Barcelona, maravillosa ciudad.
No entendi lo suficiente, pero es lo de menos.
saludos.
Un tren interesante...
Besos
Publicar un comentario