El tren de la vida avança massa ràpidament i, de tant en tant, m'agradaria poder aturar-me de nou en aquella estació que es deixa enrere... Trobava a faltar aquestes converses humanístiques: les de llibres, filosofies, pel.lícules, percepcions... lluny de la rigidesa i la precisió de les ciències... i de "l'anar existint" de molts...
¿Saps? Pot semblar agosarat escriure això perquè, més que res, fa dues setmanes no sabia ni que existies però volia dir-te... encantada de coneixe't! Pujes al tren de l'amistat? ;)
Ruby.
P.D- Foto tren Barcelona- Madrid...
6 comentarios:
Crec que sense adonar-me'n, m'he assegut en una butaca de tren.
No recordo haver comprat el bitllet, ni haver passat per cap estació. Ni tan sols com he trobat el meu seient de nº obsessiu. L'únic que sé és que hi sóc.
No sé on va. Però agraeixo el trobar-m'hi. Seguim viatjant?
yo ire contigo en tren :), me gusta el tren
Tendrìas que poner la traducciòn. Abrazos.
La vida me dio la oportunidad de conocer Barcelona, maravillosa ciudad.
No entendi lo suficiente, pero es lo de menos.
saludos.
Un tren interesante...
Besos
Sentido y sensibilidad m'ha portat fins aquesta parada i hi tornaré de tant en tant perquè m'hi he sentit còmode. Fins aviat
Publicar un comentario en la entrada